TEMA 5: La Institució com a Comunitat Formativa (Comunitat d'aprenentatge)

Hi ha una sèrie de comunitats dins d ela societat (centre educatiu, AMP, club esportiu i xarxa social virtual). Aleshores, ens podem trobar que en una comunitat d’aprenentatge hi hagi gent gent de l’AMPA, club esportiu i xarxa social. Des del moment que es generalitza l’ús de les economies apareix un altre tipus de xarxes que són les comunitats virtuals.

A nivell etimològic hi ha definicions del concepte de comunitat.  ( comunitat com a grups de persones que comparteixen idees, propietats, etc...)

Temes afins a comunitat:

• Concepte de xarxa: es caracteritza per tenir una estructura feble, i les seves fronteres no estan definides ni clares.
• Xarxa social: Conjunt d’individus, vincles i relacions entre ells.
• Dins de les xarxes social, que és una comunitat molt més gran que els habituals.
• Hi ha diferents tipus e xarxes socials: hi ha algunes que són d’adults i altres per utilitzar a primària. Coma  docent hem de tenir les antenes poades sobre el que passa a ales xarxes socials.
• Xarxa educativa: Comunitat de docents i professionals de l’educació que comparteixen recursos, experiències i opinions.

Teoria dels sis graus (xarxes socials): diu que la població mundial és de 6.800.000.000 per. Aleshores si tu tens cent contactes(és el nivell 2), i aquests tenen cent, i així contínuament fins arribar al sisè nivell podries arribar a connectar amb qualssevol persones del món.

Diferència entre grups i organitzacions a les xarxes:

En les xarxes els vincles són més febles perquè el control sobre els altres és menor.

Les fronteres són les permeables:

-        L‘accessibilitat dels estranys al grup és més gran i el control sobre l’accés o abandonament és menor.

-        Els  individus entren i surten i les relacions s’activen i desactiven de manera desigual i irregular.

La solidaritat entre els integrants és especialitzada i canviant, dirigida a objectius específics i d’intensitat variable.

Avantatges de les xarxes:

-        La seva capacitat adoptiva.

-        La seva capacitat de mobilitzar coneixement sense tenir-lo catalogat.

-     Les organitzacions jeràrquiques necessiten coneixement explícit que pugui ser codificat i traslladat amb facilitat a contextos comparables. Les xarxes, pel contrari, mobilitzen coneixement tàcit.

-        Avancen pas a pas en un procés continu d’assaig i error, avaluació informal i acumulació de coneixement i experiència incrementals.

Formes de coneixement en una organització:

-       El coneixement explícit és el que es pot transmetre oralment o a través de documents, manuals i           informes metodològics. És un coneixement aparentment fàcil d’estructurar i de transmetre.

-        El coneixement tàcit és el que es troba a la base del coneixement col·lectiu però que no es manifesta. És  un coneixement difícil d’estructurar i expressar. 

Fases de la gestió del coneixement en les organitzacions:

Primer hi ha un-coneixement tàcit individual, després a partir de la socialització passem a un coneixement tàcit col·lectiu. Després, quan podem externalitat el coneixement tàcit es converteix en un coneixement explícit, ja que l’hem pogut documentar i explicar. Aleshores, quan això ho compartim arribem a un coneixement explícit col·lectiu. Després, quan el coneixement explícit col·lectiu es interioritzat passem a un coneixement tàcit individual.

Tipus de comunitats:

Les Comunitats virtuals (CV) o cibergrups:

Congregació de cibernautes que integren una comunitat que aparenta ser real al simular els efectes de les congregacions socials humanes reals o tradicionals, però sense tenir totes les característiques d’aquestes.

• Les dividim ens dues grans categories:

   -    Les que existeixen en el món físic i les seves activitats a través de mitjans electrònics són només una extensió de la seva relació cara a cara (teletreball o membres d’una comunitat que es comunica eventualment per ordinador).

   -    Aquelles en les que el funcionament es limita solament al ciberespai.

• Un grup té una sèrie de característiques: conjunt de persones, reunides per un interès comú, que segueixen certes regles, que mantenen la seva relació el temps...

• Un cibergrup: compleix les característiques prèvies però manté exclusivament una comunicació mediada per ordenador.

Comunitats educatives coma  comunitats socials:

-        L’educació és una responsabilitat de tota la societat.

-        L’educació requereix d’un compromís compartit entre la societat i la comunitat de la que forma part el sistema educatiu.

-        Es fa necessari un canvi profund per satisfer les necessitats educatives de la població i fer front als desafinaments del nou escenari social, polític, econòmic i cultural marcat per la globalització, les NTIC i el canvi a una economia basada en el coneixement.

Comunitat educativa:

Formada pel conjunt de mestres/educadors, alumnes/usuaris, pares/tutors i agents externs. Membres d’una institució educativa, que comparteixen uns mateixos objectius i es comprometen de forma més o menys participativa en el seu assoliment.

• Com a sinèrgia:

        -  Emfatitza la dinàmica existent entre totes les persones que conformen aquesta agrupació humana.

       - Els assoliments aconseguits gràcies a la participació dels diferents membres són superiors als quals s’aconseguirien mitjançant a simple suma d’accions individuals.

• Com a organització:

      -  En el nucli de a comunitat educativa ha de trobar-se una inequívoca tendència a l’organització,             encara que aquesta no ha de ser rígida i burocràtica que asfixiï l’espontaneïtat.

• La comunitat educativa i l’ètica:

    -  L’educació és, per la seva pròpia naturalesa, ètica, doncs d’acord a la dignitat humana.

Tipus de Comunitats educatives: 

•     Comunitat educativa liberal:

-        El principal és el treball individual.

-       Cada docent es responsabilitza del procés d’ensenyament, d’aprenentatge, al marge dels altres.

-        La comunitat té valor instrumental.

-        S’afavoreix l’autonomia, encara es corre el risc de fomentar el perill d’asfixiar la iniciativa.

-        El líder sol monopolitzar la comunicació.

-        L’organització és jeràrquica.

-        Escassa cultura participativa.

-        S’emfatitzen els drets individuals.

-        No es conreen les relacions personals.

•   Comunitat educativa comunitària:

-        El més important són els projectes comuns.

-        Els professors prenen les decisions col·legiadament.

-        La comunitat té valor intrínsec.

-        Es conrea la col·laboració, però hi ha individualisme personal.

-        La responsabilitat comunicativa es dilueix en la col·lectivitat

-        La gestió és difusa.

-        Ambient de participació.

-        Es posa l’accent en els drets de la col·lectivitat.

-        Se tendeix al relacionis-me.

El centre educatiu com a comunitat formativa:

1.     Són organitzacions formes en tant que resultat de propostes delimitades respecte els objectius a        assolir, estructures de funcionament, normes d’excussió, etc.

2.     Els preceptes que acaten els seus membres no han sorgit espontàniament, sinó que han estat             dissenyats de manera conscient i anticipada per preveure i guiar les interaccions i activitats a realitzar.

3.     Tot i així, sorgeixen una sèrie de relacions informals, que encara que no queden vinculades                 directament amb el treball, incideixen en els resultats, són processos informals que neixen de la incapacitat de les pròpies organitzacions per a satisfer demandes individuals. 

El centre educatiu:

• Lloc d’aprenentatge i diàleg en pro desenvolupament humà.
• Unitat de convivència en la qual la individualitat queda transcendida per la participació i la comunicació.
• Integrada per un conjunt de persones interessades corresponsablement en la formació, posseeix un valor pedagògic fonamental.
• Els diferents estaments, tot i que tinguin funcions diferencials dintre de la institució, es comuniquen i cooperen per a possibilitar el perfeccionament humà de procés educatiu.
• És el conjunt de persones que influeixen i són afectades per un entorn educatiu.
• Tenen com a missió l’educació dels alumnes (adults, joves, infants).
• No n’hi ha prou amb l’actuació dels docents, educadors per complir la missió del centre, cal la col·laboració de la comunitat educativa. Tota la comunitat educativa la que està implicada en el procés educatiu dels alumnes.
• Es caracteritza per estar obert al canvi, ja que es troba en constant desenvolupament.

• Busca no sols impartir coneixements, sinó l’educació integral, entesa com un procés interactiu d’aprenentatge.
• S’encarrega de promoure activitats que portin a la millora de la qualitat de l’educació i treballar cap al benestar dels estudiants.

La participació de les famílies: individual i col·lectiva

-        Participació en el funcionament i gestió del centre.

-        Formació d eles famílies.

-        Compromís educatiu.

Les Comunitats d’aprenentatge (CA): un exemple de comunitat formativa

Agrupació de persones que s’organitza per construir i involucrar-se en un projecte educatiu i cultural propi, que aprèn a través del treball cooperatiu u solidari, és a dir, a través d’un model de formació obert, participatiu i flexible.

Grup de persones que aprèn conjuntament, utilitzant eines comuns en un mateix entorn.

Centre educatiu com a comunitat professional d’aprenentatge:

• Organització que aprèn:
• Generar des de l’escola noves propostes per transformar la manera de portar a terme l’ensenyament i funcionar dels propis centres i unitats organitzatives bàsiques.
• Reculturitzar l’escola:
• Incrementar el seu capital social mitjançant l’establiment de xarxes amb altres centres, famílies i municipis.
• Valors i visió compartits
• Responsabilitat col·lectiva
• Focalitzada en l’aprenentatge dels estudiants.
• Col·laboració i desprivació de a pràctica.
• Aprenentatge professional a nivell individual i de grup.
• Obertura, xarxes i aliances.
• Comunitat inclusiva, confiança mútua i suport.

Les comunitats d’aprenentatge condicions mínimes:

• Situar a les persones en el centre de l’aprenentatge.
• Permetre un accés a tots en igualtat de condicions.
• Realitzar treball col·laboratiu en grup.
• Facilitar la participació oberta i les estructures horitzontals de funcionalitat.
• Avançar en les innovacions tècniques necessàries i facilitar eines que afavoreixen entorns moderns i flexibles.
• Promoure canvis institucionals que afavoreixen el seu desenvolupament.
• Buscar models efectius pel seu funcionament.

De la Comunitat escolar a la comunitat d’aprenentatge:

 

Comunitat d’aprenentatge: principis pedagògics:

• Crear una organització i ambient d’aprenentatge alternatiu a l’organització escolar tradicional.
• Centre educatiu es converteix en el centre d’aprenentatge de tota la comunitat, més enllà de les seves tasques.
• L’ensenyament es planifica establint-se unes fites clares, expressades i compartides per la comunitat.
• Foment d’altres expectatives.
• Desenvolupament de l’autoestima, es recolza el treball rigorós.
• Participació de forma igualitària de totes les persones de la comunitat.
• Lideratge escolar compartit, es deleguen responsabilitats.
• Educació entre iguals, ja que s’incideix en la igualtat de drets de tots i totes per accedir al conjunt de processos formatius.