TEMA 4: Organitzacions Educatives i Entorn

Objectiu General: Conèixer i comprendre les possibilitats i les limitacions de les relacions centre educatiu-entorn.

El Centre i el Context Mediat

Què és un sistema?

És un conjunt d'elements diversos que estan interrelacionats, que interactuen i són interdependents.

Aquests elements que formen el sistema formen un tot amb característiques pròpies que sorgeixen de la seva integració i adquireixen sentit només en relació amb el tot del qual formen part.

Tenen una estructura determinada, una forma relativament estable i predicible de relacions entre els seus elements o parts constitutives.

Aquesta estructura és una propietat del sistema referida a les relacions de les parts que el formen.

Tot això està dins de la teoria dels sistemes. Aquesta teoria va ser ideada per Ludwick Bertalanfly. Aquesta teoria diu que els sistemes existeixen dins dels sistemes, i que les funcions d'un sistema depenen de la seva estructura. A més a més explica que els sistemes poden ser oberts o tancats. Són oberts quan intervenen éssers humans o les seves societats, i que hi ha una íntima relació amb el context. En canvi, un sistema és tancat quan no hi ha aquest intercanvi amb el context i a més són hermètics.

Dins del nivell educatiu, el sistema i el context sempre mantenen una relació, ja que el sistema canvia el context i el context canvia el sistema.

El centre i el context mediat:

• El context mediat és aquell que afecta al context del centre. Dins d'aquest contexts hi trobem el polític, el cultural, el social, el laboral, l'econòmic, etc.
• El context immediat és aquell que afecta al context del centre de manera immediata. Dins d'aquests contexts hi trobem l'aula, l'escola, l'institut, el CRP, la llar d'infants, etc.

La Margaret Archer parla del sistema educatiu i el sistema escolar.

Diu que el sistema educatiu és el conjunt d'institucions diferenciades, que és una educació formal i que esta sota el control de l'Estat. Les parts que integrant aquest sistema són les relacions múltiples i diverses.

També diu que el sistema escolar és una xarxa d'organismes, activitats, actors i relacions. Es funcions socials que té són les vinculacions complexes amb la societat. Aquest sistema té un subsistema de la societat, no és ni 100% autònom ni 100% dependent.

Segons M. Archer les característiques del sistema escolar són:

- Unificació: establiments, organismes i activitats encarregats d’educar el país.

- Sistematisme: Articulació de la seqüència dels diferents nivells a escolars

- Diferenciació: unitat perfectament diferenciable de la resta de l’estructura social.

- Especialització: canvis interns que responen a les demandes que reben atenció diferenciada.

Els centres educatius com a sistema:

Una organització és un sistema socio-tècnic inclòs en la societat (interacció i influència mútua)

És un sistema social obert, està integrat per individus i grups de treball i respon a:

• Una estructura determinada.
• Està dins d'un context
• Desenvolupa activitats
• Aplica recursos
• Té uns valors comuns
• Està orientat a la consecució d'uns fins i objectius.
• Amb funcions òrgans amb responsabilitats.
• Amb relacions internes.

Aportacions de l'entorn al centre educatiu:

Encomana al centre educatiu uns alumnes i la seva educació i formació. Proposa i exigeix fins i objectius a assolir en el procés d'ensenyament/aprenentatge. Enquadra l'activitat del CE en un marc jurídic d'obligat compliment. Dota al ce de recursos humans i materials.

L'objectiu de l'educació és aconseguir l'equitat, anar cap a la igualtat i la cohesió social.

Canvis que repercuteixen en l'educació:

Destrucció de la naturalesa, desigualtat estructural, trencament del dret internacional, domini de grans multinacionals i transanacionals, “més mercat i menys estat”, drama de la immigració, mitjans de comunicació de masses i expansió de les tecnologies.

La normativa entre el centre i el context mediat:

-        Participació de la comunitat educativa en la programació de l’ensenyament i la gestió dels centres              educatius.

-        Autonomia Organitzativa:

       LOE (2006): col·laboració entre família i escola; major participació i responsabilitat 

       d’alumnes i famílies.

       LEC (2009): proximitat entre administració local- administració educativa; unitats de

       planificació; zones educatives; activitats extraescolars; carta de compromís (entorn de 

       convivència i respecta).

Desenvolupament de l’entorn i la comunitat (nivell de convivència)à DEMOCRÀCIA. Centre educatiu com a lloc en transformació i lloc de transformació social (desigualtats socials, injustícies...)

L'obertura del centre a l'entorn

Els centres educatius són institucions promotores de la consciència social i desenvolupadors de valors democràtics.

Relacions dels centres educatius amb l’entornà finalitats, objectius, PEC, ideari...

Els destinataris són la ciutadania i s'ha de treballar la dimensió democràtica, la dimensió social, la dimensió paritària, la dimensió ambiental i la dimensió intercultural.

S’ha de tenir molt en compte la dimensió paritària, el fet que no s’ha de consentir la exclusió per sexe. La dimensió cultural en el tema del respecte a la diversitat. La dimensió ambiental, pel respecte a l’ecosistema. La dimensió democràtica ara amb el tema de els xarxes socials es torna a llançar un repte de cara als educadors de com educar dins de tot això.

Dins d'aquest entorn les entitats que han començat a establir relacions més formals són els municipis. Dins de cada municipi hi ha una reduïda educació i per tant hi ha una relació més estreta amb els centres educatius.

El municipi és l'entorn que aplega tots els centres educatius.

Quin és l’òrgan dintre del centre educatiu que pren les decisions? El consell escolar. A nivell d’ajuntament hi ha un altre consell escolar, el municipal. A nivell de tot el territori hi ha un consell escolar comarcal o territorial. Finalment, a nivell de Catalunya estaria el consell escolar de Catalunya.

Els centres de recursos es van crear per donar suport pedagògic als centres que hi havia dins del seu territori.

Tots els municipis tenen un projecte educatiu de ciutat: document el qual s’ha elaborat amb la participació d’alumnes, pares, partit polítics, sindicats...

Dins d’aquests projectes de ciutats educadores també trobem la ciutat dels infants, el mapa educatiu del municipi.

Municipi educatiu:

• L’estructura pedagògica s’encarrega dels centres educatius. També s’encarregarien de la neteja dels centres educatius.
• Hi ha una sèrie de xarxa d’equipaments, recursos, mitjans i institucions ciutadanes que generen educació.
• A més, trobem un conjunt d’esdeveniments educatius (ocasionals però planificats).
• Espais, trobades, experiències i vivències educatives (no planificades pedagògicament). 

Ciutats educadores: Projectes educatius de Ciutat, Ciutat dels infants, Mapa educatiu del municipi i altres. 

 El centre educatius s’ha de comprometre en:

-        Respectar i fomentar els valors col·lectius (col·laboració, cultura del diàleg, solidaritat...). Vinculat als drets col·lectius  (autodeterminació, respecta a la pròpia cultura) i als drets individuals (intimitat, llibertat)

-        Formar a la ciutadania, ja que ha d’estar oberta a tot l’alumnat, integrant la diversitat sociocultural,             integrant les diferències individuals i socialització integradora.

-        Promoure un projecte cultural comunitari contemplant l’entorn, impulsant propostes de coordinació amb els serveis de la comunitat, emprant els recursos educatius de l’entorn, entre altres.

CENTRE EDUCATIU   (ßEntorn – Comunitatà) MUNICIPI :

-        Garantir el dret de la societat civil a una educació de qualitat

-        Reforçar el sentiment de pertinença i identitat de la ciutadania

-        Col·laborar en campanyes, plans, programes i projectes de conscienciació.

-        Obrir les portes a la comunitat, trencant els murs

-        Compromís amb iniciatives socials, populars i culturals.

-        Sensibilització vers les problemàtiques educatives

-        Reforçar la tasca dels centres i proporcionar recursos.

-        Promoure col·laboracions interinstitucionals

-        Coordinar els esforços educatius que genera el municipi.

Col·laboració:

Canvi Permanent: col·legialitat, treball en equip, solidaritat, compromís, respecte a l’autonomia, coordinació, interdependència, reflexió, debat i negociació

Centres Educatius: oberts, flexibilitat i participatius. (concepció de la realitat, de l’entorn, valors educatius assumits i prioritats establertes).

Col·laboració fonamentades en:

-        Llibertat d’acció

-        Respectar les decisions de cada  institució

-        Igualtat de tracte

-        Lleialtat i compromís en els temes de la col·laboració

Col·laboració entre institucions educatives: graus

-        Establir xarxes de centres.

-        Possibilitar, fomentar i augmentar el coneixement recíproc.

-        Denunciar situacions educatives injustes i reivindicar millores i el compliment de les lleis.

-        Compartir recursos.

-        Participar en projectes comuns.

Ex: Les possibilitats de col·laboració entre ajuntaments i centres educatius:

La participació i la implicació del centre en l’entorn:

Raons:

-        Una necessitat d’extensió, definició i aprofundiment dels principis i les accions de democratització a tots els àmbits de la vida col·lectiva.

-        Un sentit de responsabilitat i col·laboració, donat que la participació comporta un compromís i identificació major amb les metes educatives.

-        Un suport a la creativitat i l’esperit crític personal com a font de vitalitat per al mateix sistema educatiu, permetent una reconciliació entre individus amb estructures cada cop més racionalitzades de la vida social.

-        Un control de l’ús adequat dels recursos educatius, sobretot d’aquells que es financen amb fons públics.

-        Una contribució a l’aprenentatge democràtic i l’adquisició d’un sentit de comunitat.

Fins

-        Control: per garantir la presa de decisions i poder exigir resultats en l’avaluació.

-        Motivació: per tal d’assegurar la identificació i implicació en la consecució dels fins, augmentant la satisfacció i la moral.

-        Qualitat: per millorar la qualitat de les decisions, proporcionant informació vital sobre els processos.

-        Formació: per desenvolupar destreses i valors administratius.

-        Innovació: per afavorir la incorporació de canvis i el desenvolupament de nous programes que millorin l’adaptació als nous problemes.

-        Eficiència: per prendre decisions amb un cost baix, reduir els conflictes, etc.

Formes:

-        Avaluant actuacions i activitats

-        Prenent decisions

-        Assumint la representació d’algun sector

-        Actuant en institucions

Els Consells d’educació Municipal:

-        Què precisen? Procurar suficient informació i transparència; consultar prèviament; negociar posicionaments; considerar i analitzar totes les propostes; no originar blocs; avaluar resultats; concretar acords i posar-los en pràctica; donar prioritat als interessos col·lectius; etc.

-        Què s’ha de fer? Detectar necessitats, analitzar situacions i proposar actuacions.

-        Quines finalitats? Participació informativa, participació en l’estudi i debat de diverses problemàtiques vinculades a l’àmbit educatiu, informació de la gestió de la municipalitat, coneixement de la situació escolar de la ciutat i l’estudi de possibles solucions, programació d’activitats educatives i culturals adreçades als infants i joves...

El Centre en l’entorn....

Aprofitar les possibilitats del municipi. Treball col·laboratiu i implicació àmplia. Cap a l’obertura de les estructures i dels centres. Intervenir des de la proximitat.

Estratègies diverses: Treball en Xarxa

-        Organització d’activitats obertes al territori.

-        Participació a xarxes formals.

-        Participació en l’organització de festes i actes del territori.

-        Intervenció i en la planificació i l’avaluació de polítiques socioeducatives.

-        Adequació de l’oferta educativa a les necessitats del territori.

-        Ús dels equipaments i dels serveis públics.

-        Ús que fan els agents externs dels recursos i infraestructures pròpies.

PLANS EDUCATIUS D’ENTORN

Els plans educatius d’entorn van sorgir perquè en el mon del ensenyament ens vam adonar que no era prou que l’educació es donés des de l’escola. Abans l’educació era exclusiu de l’àmbit escolar. Per tant, aquest àmbit no es podia mantenir, perquè tot el que forma part del jove, l’educa i e forma. En el context de la modernitat liquida, de que no es podia deixar tot en mans de l’escola, també hi havia ajuntament que plantejaven activitats en l’àmbit educatiu com ara muntant tallers i xerrades. El pla educatiu d’entorn es va plantejar unir esforços que de totes aquelles entitats que tenen a veure en el món de l’ensenyament.

El món que envolta el lleure i l’infant forma part del pla d’entorn.

Va començar l’any 2005 en 25 municipis, i a partir d’aquí va començar augmentant. Quan un municipi u demanava es demanava els centres que si volien adscriure. Per tant, hi ha municipis on hi ha escoles que en formen part del pla entorn i altres no. Actualment tenim 95 plans d’entorn en 80 municipis.  Hi ha municipis que són molt petits, i no tenen instituts de secundaria, i per això s’ajuntava amb un altre municipi i es feia un sol pla d’entorn. També hi ha municipis com Sabadell, Terrassa que es fan subplans perquè són molt grans, i són difícils de gestionar.

A partir de 2008 es va decidir que no s’augmentaven els municipis, per tant, volia dir que no es creaven plans d’entorn nous. Però això no volia dir, que no hi ha centres que s’hagin afegit.  El pla d’entorn està tancat fins que no es tanquin els convenis que són de 4 anys. Fins que no s’avaluïn els resultats i si els esforços han donat els resultats que s’esperaven (aconseguit objectius). Aleshores, es tornarà a convocar per fer que aquells municipis que no en tinguin en tinguin ara un i els que tenen els puguin renovar.

Un pla educatiu d’entorn és una iniciativa oberta (cada pla educatiu d’entorn de un municipi l’adapta i l’estructura en funció de les seves necessitats i interessos). A través d’un conveni s’acorda la col·laboració entre l’ajuntament i el departament d’ensenyament per tal de garantir l’èxit educatiu i que l’educació arribi a ser inclusiva i fomentar la convivència i la cohesió social i millorant l’ús de la llengua catalana.

Els destinataris són tots els alumnes (0 a 18 anys, tot el període d’escolarització). Es fa molta incidència en els factors desafavorits de la societat (com l’alumnat nou vingut), per tant s’afegeixen recursos per tal que l’alumnat arribi a l’èxit escolar. També es necessari la col·laboració de la família, per això hi ha recursos i estratègies dirigides a les famílies.

Quan pensen en el temps, pensen en el temps de l’alumne, i per tant, pensen en el temps lectiu, temps escolar i temps no escolar.

Els objectius dels plans educatius d’entorn són 8 i es recondueixen amb línies d’intervenció:

1.     Incrementar l’èxit acadèmic. Per tant, les actuacions concretes són els tallers que es fan en horari extraescolar, enfocats en els nens que no poden fer els deure, i aleshores amb un monitor fan els deure on hi ha material. També hi ha assessorament i tallers on van a diferents empreses i lloc per experimentar amb la professió que els interessa.

2.     Contribuir a millorar les condicions d’escolarització. Per tant, fer xerrades, tenir mediadors, fer grups de treball a favor de trobar maneres perquè els alumnes no facin absències de classe i s’incorporin. També es busca que els alumnes es matriculin en els centres més propers, i així poder assistir-hi.  Tot aquest tipus d’actuacions s’estructuren (això no vol dir que abans no es facin, sinó que ara s’han ordenat).

3.     Potenciar la participació en activitats i espais de convivència en un marc d’educació inclusiva. A partir de diferents activitats el que fan es cobrir el centre i que les famílies i alumnes hi vagin.  Incentivació i suport a l’activitat esportiva, trobar espais de trobada i convivència.

4.     Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana, per tant, es fan activitats on hi ha una sensibilització específica quant a l’adopció de la llengua catalana com a llengua comuna i respecte a la diversitat lingüística. A més, si s’accepta i es reconeix la llengua estrangera això potencia la llengua catalana.

5.     Potenciar l’educació en valors i el compromís cívic. Per tant, promoure de línies d’actuació per a l’educació en valors i el compromís cívic.

6.     Potenciar l’educació en el lleure, per tant, s’ha de promocionar l’educació en el lleure.

7.     Potenciar el treball en xarxa, i això per tal d’enfortir els vincles entre les famílies i els centres educatius, enfortir la xarxa entre els centres educatius perquè treballin plegats, i enfortir la relació entre els centres educatius i l’entorn.

8.     Promoure la sostenibilitat en les actuacions, vol dir aprendre optimitzar els recursos i buscar altres fonts de finançament, i així no dependre del departament d’ensenyament.

Metodologia: Treball en xarxa

És alinear objectius, és a dir, que allò que feia el departament d’ensenyament i l’ajuntament comparteixin un projecte on s’estableixin uns objectius comuns. Per tant, s’ha de passar d’uns interessos particulars  a uns objectius comuns. Aleshores, hi ha d’haver una seria d’actituds perquè això sigui possible, és a dir, que hi hagi diàleg, una actitud positiva, voluntat de compartir, implicació i corresponsabilització.

GESTIÓ I ORGANITZACIÓ:

Agents que hi participen

El representant de l’ajuntament és l’alcalde, en els plans educatius d’entorn qui s’encarrega de representar-ho és el regidor d’educació.

El departament d’ensenyament(consellera d’ensenyament) on hi hauria el director dels SSTT, els inspectors i l’assessor LIC (es un docent de primària que te una comissió de serveis, i s’encarrega és d’assessorar centres; també fan assessorament de com treballar les llengües; tracten també la inclusió, la integració i convivència/ les persones que han explicat com funcionen les aules d’acollida han estat ells).

El pla educatiu d’entorn segons els centre apuntats el pressupost és un o altre. Quan més centres apuntats més pressupost hi ha. El Departament d’ensenyament paga el 70 % del pressupost i l’ajuntament paga un mínim del 30%(per tant, en pot pagar més del 30%).

Com s’organitzen:

La comissió es la que s’encarrega de prendre les decisions, i es troba 2 o 3 cops l’any i el que fa es acordar el pressupost econòmic, acordar el pla anual i aprovar la memòria final de curs. És una comissió local o institucional on hi va el director o inspector, representants de les associacions que estan involucrades en el pla d’educatiu d‘entorn (no són fixes).

Els que fan el seguiment i es troben cada mes (qui fa la feina) són la comissió operativa, on hi va la persona que delega el regidor, i qui sempre i va l’assessor LIC , el tècnic, i els directors.

Els grups de treball o comissió de treball, depèn de que prioritzi el pla educatiu de entorn es creen unes comissions  o altres.

Llars d’infants les escoles, instituts, escoles d’adults i els centre escolarà tots els centres que entren dins del pla educatiu d’entorn.

L’assessor LIC és el que porta la part de centre, i el coordinador LIC es el que té les mateixes funcions del assessor LIC però dins del centre. Inspecció i direcció forma part del departament de l’ensenyament.  Els serveis educatius són, el CRP, EAP I LIC (tenen físicament un espai de trobada).

La comunitat educativa és la suma de la comunitat escolar més tot el que hi ha al voltant que són les entitats esportives, associacions de veïns, , biblioteques i entitats juvenils.

El tècnic de l’ajuntament i l’assessor LIC treballen estretament i juts, encara que a un li afavoreix un àmbit i a l’altre un altre. Però s’ajuden per unir esforços.

En un pla educatiu d’entorn hi ha una sèrie de tècnics, i no seran els mateixos.

EXEMPLES D’ACTIVITATS DE PLANS EDCATIUS D’ENTORN (és troben en tots els plans educatius d’entorn que hi ha).

• Taller d’estudi Assistit:  en horari extraescolar dins de l’àmbit de l’escola es contracte un monitor extern que ajuda als alumnes a fer els deure, a crear uns àmbits d’estudi i en aquestes sessions tenen les biblioteques i ordenadors. Ho fan perquè els alumnes especials puguin adquirir els currículums igual que la resta de l’alumnat. Així aconsegueixen l’èxit escolar d’entorn.
• Activitats esportives: programa de Orientación i refuerzo i apoyo que són diners que arriben del ministeri i del departament a les escoles. Els diners són perquè hi hagi activitats esportives a la franja escolar, i per això hi ha un coordinador.
• Activitat de suport  ala lectura: promoció de la lectura.
• Activitat amb família: serveixen per complir molt objectius com aconseguir un bon clima, convivència i que les famílies intervinguin. Els monitor poden ser els mateixos pares o alumnes, i així no contractar monitors externs.

Els espais són importants per a poder fer aquestes activitats:

• Els centres Educatius s’obren per a poder fer activitats/ Cnetres Cívics/ Biblioteca/ espais públics/ Ajuntament i Teatre.

Tot això s’ha d’avaluar. Tot comença quan cada pla d’entorn s’estudia, i segons els objectius que s’han d’arribar es prioritza.

La primera avaluació es la inicial que es va fer el 2007/8, al 2009/10 es va fer una avaluació e seguiment o procés, i així comparar en el traspàs de dos anys per veure si hi havia millores. Després al 2011/12 hi ha l’avaluació final on es tornarà a preguntar el mateix.

Podrem veure el grau d’eficàcia dels plans educatius d’entorn, i veure si s’han assolit els objectius que s’havien previst.