TEMA 2: Tipologia de les organitzacions educatives

Objectius:

Comprendre la complexitat quan volem classificar les institucions educatives.

Mirarem d’establir els estructures conceptuals i pragmàtiques per comprendre els diferents taxonomies.

Davant una realitat concreta saber aplicar esquemes de classificació generals.

CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ I TIPUS D’ORGANITZACIONS

Tres àmbits en àmbits d’enfocament del concepte d’organització:

-     Organització com a Ciència: mirem l’organització com si fos una disciplina (ciència), podríem parlar de nivell d’organització a l’àmbit de les ciències empresarials (on hi haurà un tipus de classificació), sociologia...

-     Organització com procés: estudiar el conjunt de passos i seqüències ordenades vers un objectiu.  (Ex: procés del radar de tràfic). tot els processos que es duen a terme en el departament d’ensenyament, u dibuixa (plans), per desprès tenir una visió global de la seva organització.

-        Organització com construcció social: mirar la organització com un model social, el que ens interessa ara.

La complexitat de la societat ha portat a la vegada a la complexitat de les organitzacions.

Depenent de les organitzacions tinguis sabrem el tipus de societat en que estàs.

Taxonomies:

Les taxonomies són instruments i serveixen per a comprendre el funcionament de la realitat, tenen un sentit didàctic, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional.

-   La diversitat d’organitzacions educatives és elevada, ha estat molt nombrosos els esforços per esquematitzar la pluralitat d’alternatives.

-        Les taxonomies sobre tipus d’organitzacions són molt diverses.

-        les diferents classificacions responen a criteris més o menys generalitzables.

El concepte de grup primari i secundari dins de la societat:

• Grups primaris, tenen poca estructura, el que hi ha és una relació de cara a cara entre els membres, aleshores hi ha unes relacions emocionals i personals molt fortes. Hi trobem, com exemples en el grup primari, els amics i família (relació molt directe i es produeixen llaços molt forts).
• Grups secundaris, són unes relacions més fredes, relacions més impersonals i més racionals i menys espontànies, són contractuals i formals. Aquests grups es caracteritzen per tenir gran quantitat de membres, el que no permet la proximitat entre ells i generalment la duració és breu. Exemples, un grup social, un grup d’assistència social, etc.

El concepte de socialització:

El procés de socialització és el sentiment que té l’individu des de que neix  pel qual aprèn i interioritza els requeriments que la societat li està demanant per a poder-hi incorporar. A més, és el procés pel qual l’individu aprèn a conviure amb altres, a l’hora que va formant la seva pròpia personalitat. Té una gran importància en les primeres fases de la infància, però dura tota la vida del individu.

Una de les funcions de l’escola és socialitzar el nen. Per tant, també es defineix la socialització com el procés pel qual l’individu aprèn a conviure amb altres, a l’hora que va formant la seva pròpia personalitat. Té una gran importància en les primeres fases de la infància, però dura tota la vida de l’individu.

El primer element de socialització del nen és la família, però tenint en compte que el concepte de família està evolucionant. Però hi ha altres agents de socialització que són a part de la família, l’escola...

Etapes de socialització:

-        Socialització primària: té lloc en la infància mitjançant ella, s’interioritzen els aspectes més importants de la societat. En aquesta etapa el nen aprèn que espera de la seva pròpia conducta i de les demés. En aquests moments l’individu és acrític, rep tota la informació al mateix temps que va formant-se la seva pròpia personalitat.

-   Socialització secundària: comença aparèixer normes que tenen a veure amb el món professional i ideològic. Per tant, és la tria d’amics i d’entorns socials que ajuden aquesta socialització secundària

-       Socialització terciària: es dona en gent adulta que en un moment donat no està contenta amb tot el que ha anat aprenent en un context, i en un moment donat decideix no interioritzar els valors i normes de la cultura que està vigent.

Com a  model Global:

-Organitzacions d’àmbits Informals:  estudi de les institucions en l’àmbit informals s’encarreguen els sociòlegs, pedagogs, antropòlegs, psicòlegs...)

-Organitzacions d’àmbit formals: estudi de les institucions en l’àmbit formal  com els economistes, mestres, metges...

Organitzacions Informals:

No tenen estructures establertes, s’organitzen a partir de vincles i van associades a la socialització primària.  Grups primaris hi ha les famílies, grups d’amics i agrupaments informals.

Organitzacions formals:

Organitzacions formals han de tenir objectius molt concret, per tant, tenen unes finalitats que han d’estar explicitades. Les estructures han d’estar establertes i solen ser estructures rígides,. que poden anar canviant, van lligats a l’organització secundària.

Podem trobar-ne (grup secundàris) de tota mena encara que en destaquem:

- Organització formal de caràcter cultural, com els museus.

- Organització formal de caràcter econòmic, com un banc,

- Organització formal de caràcter sanitari: un hospital

- Organització formal de caràcter educatiu com ara a biblioteca, ...

ORGANITZACIONS EDUCATIVES:

Les característiques específiques de aquestes organitzacions són:

• L’entorn és complex perquè dins de la institució educativa el nombre de personals que intervenen és molt gran, i a més a més en funcions molt diferents. Parlem de l’entorn geogràfic però també a nivell personal, per tant, és molt complex perquè intervenen un gran nombre d’elements com (el fet de que sí es una escola rural, de barri, d’una gran ciutat, concertada, pública, privada..).
• Si es tanca el P3, dintre de tres anys no hi haurà alumnes d’infantil, aleshores, si els nens germans petits van a un altre escola el germà gran de l’altre escola se’n van, i l’escola tanca.
• Identificació d’objectius, vol dir que teòricament els objectius de les organitzacions educatives haurien d’estar molt clars (sèrie d’objectius els estableixen els polítics) a l’hora de la veritat el centre té objectius no estimulats.
• Immaterialitat dels seus elements, hi ha un munt d’elements a les organitzacions educatives com els recursos humans.
• Pluralitat de centres i d’alumnat és grandíssima, com a mínim a l’escola pública l’alumnat no està seleccionat.
• Escassa autonomia, els centres tot i que es va fer el decret d’autonomia els centres no són autonòmics. Però no ho són, perquè no tenen una llibertat econòmica. A més, reben unes subvencions que no els permeten tenir autonomia.
• Direcció no professional, els directors solen ser els mestres de l’escola, per tant, no té una formació específica en direcció sinó en la seva especialitat. Per tant, els directors de centres no són directors professionals. La duració de direcció són quatre anys, aleshores si el director vol continuar exercint el seu lloc, aleshores e sfa una valoració de la seva feina que la fa la inspecció (ho fa parlant amb els mestres, i es valora les qualitats pedagògiques del mestre, director) . si l’avaluació és positiva es passa a la Comissió i és aquesta la que decideix. En el cas que la valoració sigui negativa, hi ha noves eleccions.
• En el cas que ningú vulgui ser director, és escollit per la inspecció.
• Inestabilitat dels recursos, entra un projecte com 1x1 on és indispensable un ordinador per alumne. A més a més, és necessari que les aules estiguin equipades, els mestres formats en les tecnologies. Però quan hi ha canvi de govern, tot el que s’ha fet en el govern anterior s’anul·la, per tant, no proporcionen la formació als mestres, 6 ADSL...

Organitzacions Educatives Informals no té una estructura, és tot allò que aprens al carrer, a casa, la televisió..

CARACTERÍSTIQUES DE LES ORGANITZACIONS D’EDUCACIÓ NO FORMAL

Hi han de diferents àmbits com de : (taxonomia e centres educatius no fromal de l’ajuntament de Barcelona)

- Lleure, cultura, comunicació, suport social, cooperació, economia social, salut, Medi ambient, d’Esports, Societat (centre cívic, Inserso, sigels)...

Gaidín i Fernandez fan una agrupació de l’organització educativa no formal:

1.     Centres de promoció participativa

2.     Centres de formació ocupacional

3.     Centres d’acció compensatòria

4.     Centres d’acció amb minories

5.     Centres d’actuació a distància

Va classificar les organitzacions escolars segons un alumne:

• Direcció de les escoles: poden ser Local, Regional, Estatal i Internacional(escola jueva a San Cugat, subvenció d’Israel que paga el sou als mestres..).
• infància, adolescència i adults.
• Públic, concertat i privat
• Ed. Permanent, oci i lleure, laboral i especialització.

Criteris de regulació i formalització:

Les institucions són sistemes oberts, per tant, influenciats per factors interns i externs.

Hi ha una regulació externa, per tant, aquesta regulació es fa a partir de lleis, normatives, dependències, jeràrquiques, economia...

També una formalització interna, és a dir, com les normatives, procediments, comunicacions... queden registrades dintre de la institució.

L’altre àmbit és el d’autonomia institucional.

EX: LA UAB a nivell de regulació externa mitja i molta formalització interna.