Tema 1: Les Organitzacions Educatives

1.     Les organitzacions com estructures de i per la societat:

Totes les institucions estan dins d’un context, i influenciades pel context. La influència que hi ha entre la institució i el context és reciproca. 

Quan parlem d’organització: primer de tot tindríem un agrupament, és a dir, un agrupament de persones, de coses o fets que tenen una cultura pròpia i pretenen mantenir uns objectius comuns. Aquest agrupament es constitueix en un grup, quan l’argument no té estructura i no hi ha subgrups, i el considerem com a unitat mínima.  Aquest agrupament també pot ser una organització, per tant, és complexa, hi ha subgrups, jerarquies i lideratge. L’altre agrupament és la institució que és estable i permanent.

2.     Concepte d’organització

La paraula organitzar ve de la paraula òrgan, que significa ordenar o disposar.

La paraula organització estem parlant d’organització de centres, de institucions. En canvi quan parlem de la organització parlem d’una disciplina i d’un objecte d’estudi.

El concepte ha anat variant segons l’enfocament i evolució que li donem, a partir d’aquí apareixen diferents definicions d’organització.

-        Organització com a procés

-        Organització com estructura

-        Organització com ciència

-        Organització com construcció social

DEFINICIONS DEL CONCEPTE:

- Zerilli: L’organització és la combinació dels mitjans humans i materials disponibles funció de la consecució d’una finalitat, segons un esquema precís de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen.

- Gairín: considera que organitzar és disposar i relacionar d’acord amb una finalitat els diferents elements d’una realitat per a aconseguir un millor funcionament.

Característiques d’una organització:

A l’hora de generar una organització hi ha d’haver uns objectius establerts. A més, els objectius de les organitzacions van variant, a més hi ha una interrelació entre tots els elements de l’organització que són  (personals, materials i funcionals).

És totalment indispensable que ens organitzem, en quant a la delimitació de feines (establir pautes de funcionament, per a poder treballar, per tant, organitzar-nos).

Han d’existir uns procediments establerts d’actuació.

Al l’hora de crear una organització s’ha d’adequar a la realitat.

Hi ha d’haver un sistema de avaluació i control de l’organització (neixen, poden créixer, es poden reproduir i si no es cuiden poden morir, igual que l’organisme humà).

3.     Dimensions Constitutives de l’organització

ESTRUCTURAL (FORMAL)

En una organització educativa, a nivell estructural hi ha d’haver una divisió de responsabilitats.

Hi ha d’haver mecanismes de pressa de decisions (Equip directiu). Tothom dins de la institució és important hi ha de prendre decisions (equip de neteja, conserge pot prendre decisions).

A NIVELL RELACIONAL:

Relació entre els membres i les relacions espontànies. En aquest moment el nivell de relació ha augmentat, a causa de la incorporació d’elements com facebook, que ajuden a les relacions espontànies.

NIVELL CULTURAL:

Es mantenen en el temps el s transmeten valors, creences i filosofia.

4.     Components de l’organització

5.     L’organització a les Ciències de l’educació

6.     Paradigmes i models en l’organització:

No hi ha organització intel·ligent sense una visió compartida.

No es tracta de sumar individualitats, el coneixement col·lectiu no és la suma del coneixement individual sinó que ha de ser propens a desenvolupar-se en la comunitat.

PROCESSUAL:

Es desenvolupen processos i estratègies d’actuació en l’ensenyament/ aprenentatge; plantejaments institucionals; l’avaluació i la innovació.

ENTORN:

Interacció de totes les dimensions amb l’entorn.

7.     Funcions de les organitzacions educatives:

1.     S’estructuren de i per la societat.

2.     Multiplicitats de demandes i referides a àmbits diversos (curriculars, seveis...). ex: classes d’educació viaria a l’escola, i després amb la família es salten els semàfors en vermell.

3.     Les organitzacions aporten possibilitats d’aprenentatge (a més de llibres l’estructura i funcionament ensenya). A l’escola s’ensenya una sèrie de valors (respectar els torns de paraula).

4.     Les organitzacions produeixen i gestionen el seu propi coneixement.

5.     La col·laboració entre institucions millora la pròpia organització.

6.     Els processos de relacions, formals i informals poden tenir molt de pes.

8.     Naturalesa de les institucions Organitzacions educatives:

• Recursos funcionals escassos i manca de temps.
• No existeix l’asèpsia; hi ha dimensions ideològiques, etiquetes i polítiques.
• Emergeix la importància de la història i memòria de la institució.
• No es poden aplicar mimèticament les teories de l’empresa.
• No és suficient canviar continguts.
• Cultura molt arraigada

9.     Components de les organitzacions educatives

-        Objectius (no poden ser estàtics)

-        Estructura organitzativa (és el mitjà per aconseguir els objectius)

-        Sistema relacional (recursos humans)

-        Direcció (màxima funcionalitat)

-        Funcions organitzatives (instruments d’acció)

-        Innovació (obertura al canvi)

Les institucions moltes vegades per reproduir-se és necessari la col·laboració amb altres institucions. Abans les escoles eren aïllades, sense saber el que feien les altres escoles.  La inclusió de tecnologies o ha afavorit molt.

10.  Organització educativa:

Estudia científicament la interrelació més adequada dels elements que intervenen en una realitat educativa amb vista a aconseguir la realització d’un projecte educatiu. (Gaidín)

11.  Paradigmes (esquemes explicatius), Models en Organització:

• Cientificoracional o tecnològic: -  Fites establertes al servei de l’organització/ - Normes, especialització, autoritat, estructures.
• Interpretatiusimbòlic: - Més centrat en els processos/ - Significat i interpretació del que succeix./ - percepcions, expectatives, planificació feble, participació intensa, rituals, cerimònies
• Sociocrític o polític: - sentit transformador, compromís social, impossible de despolitzar/ - distribució de recursos, decisions compartides,  negociació consens.

12.  Particularitats d’una institució educativa:

• Les organitzacions educatives té assignades múltiples funcions i objectius de formulació i concreció ambigües.
• Són entitats complexes i s’entrellacen amb un entorn també complex.
• Canvis externs accelerats, durant molt temps la societat estava bastant estàtica, en els últims 50 anys els canvis socials han estat brutals, igual que a l’escola. Hi ha hagut gent que li ha costat adaptar-se els canvis i altres que s’han adaptat.
• És una estructura feble.
• Recursos funcionals escassos i manca de temps.
• La memòria històrica del centre marca moltíssim (aquí sempre s’ha fet així).
• Hem de recordar que l’escola no és una empresa.