Objectiu
General: Conèixer
i comprendre les possibilitats i les limitacions de les relacions centre
educatiu-entorn.
El Centre i el Context
Mediat
Què és un
sistema?
És un conjunt d'elements diversos
que estan interrelacionats, que interactuen i són interdependents.
Aquests elements que formen el
sistema formen un tot amb característiques pròpies que sorgeixen de la seva
integració i adquireixen sentit només en relació amb el tot del qual formen
part.
Tenen una estructura determinada,
una forma relativament estable i predicible de relacions entre els seus
elements o parts constitutives.
Aquesta estructura és una
propietat del sistema referida a les relacions de les parts que el formen.
Tot això està dins de la teoria
dels sistemes. Aquesta teoria va ser ideada per Ludwick Bertalanfly. Aquesta
teoria diu que els sistemes existeixen dins dels sistemes, i que les funcions
d'un sistema depenen de la seva estructura. A més a més explica que els
sistemes poden ser oberts o tancats. Són oberts quan intervenen éssers humans o
les seves societats, i que hi ha una íntima relació amb el context. En canvi,
un sistema és tancat quan no hi ha aquest intercanvi amb el context i a més són
hermètics.
Dins del nivell educatiu, el
sistema i el context sempre mantenen una relació, ja que el sistema canvia el
context i el context canvia el sistema.
El centre
i el context mediat:
- El context mediat és aquell que afecta al context del centre. Dins d'aquest contexts hi trobem el polític, el cultural, el social, el laboral, l'econòmic, etc.
- El context immediat és aquell que afecta al context del centre de manera immediata. Dins d'aquests contexts hi trobem l'aula, l'escola, l'institut, el CRP, la llar d'infants, etc.
La Margaret Archer
parla del sistema educatiu i el sistema escolar.
Diu que el sistema educatiu és el conjunt d'institucions diferenciades, que és
una educació formal i que esta sota el control de l'Estat. Les parts que
integrant aquest sistema són les relacions múltiples i diverses.
També diu que el sistema escolar és una xarxa
d'organismes, activitats, actors i relacions. Es funcions socials que té són
les vinculacions complexes amb la societat. Aquest sistema té un subsistema de
la societat, no és ni 100% autònom ni 100% dependent.
Segons M. Archer les
característiques del sistema escolar són:
- Unificació: establiments, organismes i activitats encarregats
d’educar el país.
- Sistematisme: Articulació de la seqüència dels diferents nivells a
escolars
- Diferenciació: unitat perfectament diferenciable de la resta de
l’estructura social.
- Especialització: canvis interns que responen a les demandes que
reben atenció diferenciada.
Els
centres educatius com a sistema:
Una organització és un sistema
socio-tècnic inclòs en la societat (interacció i influència mútua)
És un sistema social obert, està
integrat per individus i grups de treball i respon a:
- Una estructura determinada.
- Està dins d'un context
- Desenvolupa activitats
- Aplica recursos
- Té uns valors comuns
- Està orientat a la consecució d'uns fins i objectius.
- Amb funcions òrgans amb responsabilitats.
- Amb relacions internes.
Aportacions
de l'entorn al centre educatiu:
Encomana al centre educatiu uns
alumnes i la seva educació i formació. Proposa i exigeix fins i objectius a
assolir en el procés d'ensenyament/aprenentatge. Enquadra l'activitat del CE en
un marc jurídic d'obligat compliment. Dota al ce de recursos humans i
materials.
L'objectiu de l'educació
és aconseguir l'equitat, anar cap a la igualtat i la cohesió social.
Canvis que
repercuteixen en l'educació:
Destrucció de la naturalesa,
desigualtat estructural, trencament del dret internacional, domini de grans
multinacionals i transanacionals, “més mercat i menys estat”, drama de la
immigració, mitjans de comunicació de masses i expansió de les tecnologies.
La
normativa entre el centre i el context mediat:
-
Participació de la comunitat
educativa en la programació de l’ensenyament i la gestió dels centres
educatius.
-
Autonomia Organitzativa:
LOE
(2006): col·laboració entre família i escola; major participació i
responsabilitat
d’alumnes i famílies.
LEC (2009): proximitat entre administració
local- administració educativa; unitats de
planificació; zones educatives;
activitats extraescolars; carta de compromís (entorn de
convivència i respecta).
Desenvolupament de l’entorn i la
comunitat (nivell de convivència)à
DEMOCRÀCIA. Centre educatiu com a lloc en transformació i lloc de transformació
social (desigualtats socials, injustícies...)
L'obertura del centre
a l'entorn
Els centres educatius són institucions promotores de la consciència
social i desenvolupadors de valors democràtics.
Relacions dels centres educatius
amb l’entornà
finalitats, objectius, PEC, ideari...
Els destinataris són la
ciutadania i s'ha de treballar la dimensió democràtica, la dimensió social, la
dimensió paritària, la dimensió ambiental i la dimensió intercultural.
S’ha de tenir molt en compte la
dimensió paritària, el fet que no s’ha de consentir la exclusió per sexe. La
dimensió cultural en el tema del respecte a la diversitat. La dimensió
ambiental, pel respecte a l’ecosistema. La dimensió democràtica ara
amb el tema de els xarxes socials es torna a llançar un repte de cara als
educadors de com educar dins de tot això.
Dins d'aquest entorn les entitats
que han començat a establir relacions més formals són els municipis. Dins de cada municipi hi ha una reduïda educació i per
tant hi ha una relació més estreta amb els centres educatius.
El municipi és l'entorn que
aplega tots els centres educatius.
Quin és l’òrgan dintre del centre
educatiu que pren les decisions? El consell escolar. A nivell d’ajuntament hi
ha un altre consell escolar, el municipal. A nivell de tot el territori hi ha
un consell escolar comarcal o territorial. Finalment, a nivell de Catalunya
estaria el consell escolar de Catalunya.
Els centres de recursos es van
crear per donar suport pedagògic als centres que hi havia dins del seu
territori.
Tots els municipis tenen un
projecte educatiu de ciutat: document el qual s’ha elaborat amb la participació
d’alumnes, pares, partit polítics, sindicats...
Dins d’aquests projectes de
ciutats educadores també trobem la ciutat dels infants, el mapa educatiu del
municipi.
Municipi
educatiu:
- L’estructura pedagògica s’encarrega dels centres educatius. També s’encarregarien de la neteja dels centres educatius.
- Hi ha una sèrie de xarxa d’equipaments, recursos, mitjans i institucions ciutadanes que generen educació.
- A més, trobem un conjunt d’esdeveniments educatius (ocasionals però planificats).
- Espais, trobades, experiències i vivències educatives (no planificades pedagògicament).
Ciutats
educadores:
Projectes educatius de Ciutat, Ciutat dels infants, Mapa educatiu del municipi
i altres.
El centre educatius s’ha de
comprometre en:
-
Respectar i fomentar els valors
col·lectius (col·laboració, cultura del diàleg, solidaritat...). Vinculat als
drets col·lectius (autodeterminació,
respecta a la pròpia cultura) i als drets individuals (intimitat, llibertat)
-
Formar a la ciutadania, ja que ha
d’estar oberta a tot l’alumnat, integrant la diversitat sociocultural,
integrant les diferències individuals i socialització integradora.
-
Promoure un projecte cultural
comunitari contemplant l’entorn, impulsant propostes de coordinació amb els
serveis de la comunitat, emprant els recursos educatius de l’entorn, entre
altres.
CENTRE
EDUCATIU (ßEntorn – Comunitatà) MUNICIPI :
-
Garantir el dret de la societat
civil a una educació de qualitat
-
Reforçar el sentiment de
pertinença i identitat de la ciutadania
-
Col·laborar en campanyes, plans,
programes i projectes de conscienciació.
-
Obrir les portes a la comunitat,
trencant els murs
-
Compromís amb iniciatives
socials, populars i culturals.
-
Sensibilització vers les
problemàtiques educatives
-
Reforçar la tasca dels centres i
proporcionar recursos.
-
Promoure col·laboracions
interinstitucionals
-
Coordinar els esforços educatius
que genera el municipi.
Col·laboració:
Canvi Permanent:
col·legialitat, treball en equip, solidaritat, compromís, respecte a
l’autonomia, coordinació, interdependència, reflexió, debat i negociació
Centres Educatius:
oberts, flexibilitat i participatius. (concepció de la realitat, de l’entorn,
valors educatius assumits i prioritats establertes).
Col·laboració fonamentades en:
-
Llibertat d’acció
-
Respectar les decisions de
cada institució
-
Igualtat de tracte
-
Lleialtat i compromís en els
temes de la col·laboració
Col·laboració entre institucions
educatives: graus
-
Establir xarxes de centres.
-
Possibilitar, fomentar i
augmentar el coneixement recíproc.
-
Denunciar situacions educatives
injustes i reivindicar millores i el compliment de les lleis.
-
Compartir recursos.
-
Participar en projectes comuns.
Ex: Les possibilitats de col·laboració entre
ajuntaments i centres educatius:
La participació i la
implicació del centre en l’entorn:
Raons:
-
Una necessitat d’extensió,
definició i aprofundiment dels principis i les accions de democratització a
tots els àmbits de la vida col·lectiva.
-
Un sentit de responsabilitat i
col·laboració, donat que la participació comporta un compromís i identificació
major amb les metes educatives.
-
Un suport a la creativitat i
l’esperit crític personal com a font de vitalitat per al mateix sistema
educatiu, permetent una reconciliació entre individus amb estructures cada cop
més racionalitzades de la vida social.
-
Un control de l’ús adequat dels
recursos educatius, sobretot d’aquells que es financen amb fons públics.
-
Una contribució a l’aprenentatge
democràtic i l’adquisició d’un sentit de comunitat.
Fins
-
Control:
per garantir la presa de decisions i poder exigir resultats en l’avaluació.
-
Motivació:
per tal d’assegurar la identificació i implicació en la consecució dels fins,
augmentant la satisfacció i la moral.
-
Qualitat:
per millorar la qualitat de les decisions, proporcionant informació vital sobre
els processos.
-
Formació:
per desenvolupar destreses i valors administratius.
-
Innovació:
per afavorir la incorporació de canvis i el desenvolupament de nous programes
que millorin l’adaptació als nous problemes.
-
Eficiència:
per prendre decisions amb un cost baix, reduir els conflictes, etc.
Formes:
-
Avaluant actuacions i activitats
-
Prenent decisions
-
Assumint la representació d’algun
sector
-
Actuant en institucions
Els
Consells d’educació Municipal:
-
Què
precisen? Procurar suficient informació i
transparència; consultar prèviament; negociar posicionaments; considerar i
analitzar totes les propostes; no originar blocs; avaluar resultats; concretar
acords i posar-los en pràctica; donar prioritat als interessos col·lectius;
etc.
-
Què
s’ha de fer? Detectar necessitats, analitzar situacions i
proposar actuacions.
-
Quines
finalitats? Participació informativa, participació en
l’estudi i debat de diverses problemàtiques vinculades a l’àmbit educatiu,
informació de la gestió de la municipalitat, coneixement de la situació escolar
de la ciutat i l’estudi de possibles solucions, programació d’activitats
educatives i culturals adreçades als infants i joves...
El Centre
en l’entorn....
Aprofitar les possibilitats del
municipi. Treball col·laboratiu i implicació àmplia. Cap a l’obertura de les
estructures i dels centres. Intervenir des de la proximitat.
Estratègies
diverses: Treball en Xarxa
-
Organització d’activitats obertes
al territori.
-
Participació a xarxes formals.
-
Participació en l’organització de
festes i actes del territori.
-
Intervenció i en la planificació
i l’avaluació de polítiques socioeducatives.
-
Adequació de l’oferta educativa a
les necessitats del territori.
-
Ús dels equipaments i dels
serveis públics.
-
Ús que fan els agents externs
dels recursos i infraestructures pròpies.
PLANS EDUCATIUS
D’ENTORN
Els plans educatius d’entorn van
sorgir perquè en el mon del ensenyament ens vam adonar que no era prou que
l’educació es donés des de l’escola. Abans l’educació era exclusiu de l’àmbit
escolar. Per tant, aquest àmbit no es podia mantenir, perquè tot el que forma
part del jove, l’educa i e forma. En el context de la modernitat liquida, de
que no es podia deixar tot en mans de l’escola, també hi havia ajuntament que
plantejaven activitats en l’àmbit educatiu com ara muntant tallers i xerrades.
El pla educatiu d’entorn es va plantejar unir esforços que de totes aquelles
entitats que tenen a veure en el món de l’ensenyament.
El món que envolta el lleure i
l’infant forma part del pla d’entorn.
Va començar l’any 2005 en 25
municipis, i a partir d’aquí va començar augmentant. Quan un municipi u
demanava es demanava els centres que si volien adscriure. Per tant, hi ha
municipis on hi ha escoles que en formen part del pla entorn i altres no.
Actualment tenim 95 plans d’entorn en 80 municipis. Hi ha municipis que són molt petits, i no
tenen instituts de secundaria, i per això s’ajuntava amb un altre municipi i es
feia un sol pla d’entorn. També hi ha municipis com Sabadell, Terrassa que es
fan subplans perquè són molt grans, i són difícils de gestionar.
A partir de 2008 es va decidir
que no s’augmentaven els municipis, per tant, volia dir que no es creaven plans
d’entorn nous. Però això no volia dir, que no hi ha centres que s’hagin
afegit. El pla d’entorn està tancat fins
que no es tanquin els convenis que són de 4 anys. Fins que no s’avaluïn els
resultats i si els esforços han donat els resultats que s’esperaven (aconseguit
objectius). Aleshores, es tornarà a convocar per fer que aquells municipis que
no en tinguin en tinguin ara un i els que tenen els puguin renovar.
Un pla educatiu d’entorn és una iniciativa oberta (cada pla educatiu
d’entorn de un municipi l’adapta i l’estructura en funció de les seves
necessitats i interessos). A través d’un conveni s’acorda la col·laboració
entre l’ajuntament i el departament d’ensenyament per tal de garantir l’èxit
educatiu i que l’educació arribi a ser inclusiva i fomentar la convivència i la
cohesió social i millorant l’ús de la llengua catalana.
Els destinataris són tots els
alumnes (0 a 18 anys, tot el període d’escolarització). Es fa molta incidència
en els factors desafavorits de la societat (com l’alumnat nou vingut), per tant
s’afegeixen recursos per tal que l’alumnat arribi a l’èxit escolar. També es
necessari la col·laboració de la família, per això hi ha recursos i estratègies
dirigides a les famílies.
Quan pensen en el temps, pensen
en el temps de l’alumne, i per tant, pensen en el temps lectiu, temps escolar i
temps no escolar.
Els objectius dels plans educatius d’entorn són 8 i es recondueixen amb
línies d’intervenció:
1.
Incrementar l’èxit acadèmic. Per
tant, les actuacions concretes són els tallers que es fan en horari
extraescolar, enfocats en els nens que no poden fer els deure, i aleshores amb
un monitor fan els deure on hi ha material. També hi ha assessorament i tallers
on van a diferents empreses i lloc per experimentar amb la professió que els
interessa.
2.
Contribuir a millorar les condicions
d’escolarització. Per tant, fer xerrades, tenir mediadors, fer grups de treball
a favor de trobar maneres perquè els alumnes no facin absències de classe i
s’incorporin. També es busca que els alumnes es matriculin en els centres més
propers, i així poder assistir-hi. Tot
aquest tipus d’actuacions s’estructuren (això no vol dir que abans no es facin,
sinó que ara s’han ordenat).
3.
Potenciar la participació en
activitats i espais de convivència en un marc d’educació inclusiva. A partir de
diferents activitats el que fan es cobrir el centre i que les famílies i
alumnes hi vagin. Incentivació i suport
a l’activitat esportiva, trobar espais de trobada i convivència.
4.
Millorar la presència i l’ús
social de la llengua catalana, per tant, es fan activitats on hi ha una
sensibilització específica quant a l’adopció de la llengua catalana com a
llengua comuna i respecte a la diversitat lingüística. A més, si s’accepta i es
reconeix la llengua estrangera això potencia la llengua catalana.
5.
Potenciar l’educació en valors i
el compromís cívic. Per tant, promoure de línies d’actuació per a l’educació en
valors i el compromís cívic.
6.
Potenciar l’educació en el
lleure, per tant, s’ha de promocionar l’educació en el lleure.
7.
Potenciar el treball en xarxa, i
això per tal d’enfortir els vincles entre les famílies i els centres educatius,
enfortir la xarxa entre els centres educatius perquè treballin plegats, i
enfortir la relació entre els centres educatius i l’entorn.
8.
Promoure la sostenibilitat en les
actuacions, vol dir aprendre optimitzar els recursos i buscar altres fonts de
finançament, i així no dependre del departament d’ensenyament.
Metodologia:
Treball en xarxa
És alinear objectius, és a dir,
que allò que feia el departament d’ensenyament i l’ajuntament comparteixin un
projecte on s’estableixin uns objectius comuns. Per tant, s’ha de passar d’uns
interessos particulars a uns objectius
comuns. Aleshores, hi ha d’haver una seria d’actituds perquè això sigui
possible, és a dir, que hi hagi diàleg, una actitud positiva, voluntat de
compartir, implicació i corresponsabilització.
GESTIÓ I
ORGANITZACIÓ:
Agents
que hi participen
El representant de l’ajuntament
és l’alcalde, en els plans educatius d’entorn qui s’encarrega de representar-ho
és el regidor d’educació.
El departament
d’ensenyament(consellera d’ensenyament) on hi hauria el director dels SSTT, els
inspectors i l’assessor LIC (es un
docent de primària que te una comissió de serveis, i s’encarrega és
d’assessorar centres; també fan assessorament de com treballar les llengües;
tracten també la inclusió, la integració i convivència/ les persones que han
explicat com funcionen les aules d’acollida han estat ells).
El pla educatiu d’entorn segons
els centre apuntats el pressupost és un o altre. Quan més centres apuntats més
pressupost hi ha. El Departament d’ensenyament paga el 70 % del pressupost i
l’ajuntament paga un mínim del 30%(per tant, en pot pagar més del 30%).
Com
s’organitzen:
La comissió es la que s’encarrega
de prendre les decisions, i es troba 2 o 3 cops l’any i el que fa es acordar el
pressupost econòmic, acordar el pla anual i aprovar la memòria final de curs.
És una comissió local o institucional on hi va el director o inspector,
representants de les associacions que estan involucrades en el pla d’educatiu
d‘entorn (no són fixes).
Els que fan el seguiment i es
troben cada mes (qui fa la feina) són la comissió operativa, on hi va la
persona que delega el regidor, i qui sempre i va l’assessor LIC , el tècnic, i
els directors.
Els grups de treball o comissió
de treball, depèn de que prioritzi el pla educatiu de entorn es creen unes
comissions o altres.
Llars d’infants les escoles,
instituts, escoles d’adults i els centre escolarà
tots els centres que entren dins del pla educatiu d’entorn.
L’assessor LIC és el que porta la
part de centre, i el coordinador LIC es el que té les mateixes funcions del
assessor LIC però dins del centre. Inspecció i direcció forma part del
departament de l’ensenyament. Els
serveis educatius són, el CRP, EAP I LIC (tenen físicament un espai de
trobada).
La comunitat educativa és la suma
de la comunitat escolar més tot el que hi ha al voltant que són les entitats
esportives, associacions de veïns, , biblioteques i entitats juvenils.
El tècnic de l’ajuntament i
l’assessor LIC treballen estretament i juts, encara que a un li afavoreix un
àmbit i a l’altre un altre. Però s’ajuden per unir esforços.
En un pla educatiu d’entorn hi ha
una sèrie de tècnics, i no seran els mateixos.
EXEMPLES
D’ACTIVITATS DE PLANS EDCATIUS D’ENTORN (és
troben en tots els plans educatius d’entorn que hi ha).
- Taller d’estudi Assistit: en horari extraescolar dins de l’àmbit de l’escola es contracte un monitor extern que ajuda als alumnes a fer els deure, a crear uns àmbits d’estudi i en aquestes sessions tenen les biblioteques i ordenadors. Ho fan perquè els alumnes especials puguin adquirir els currículums igual que la resta de l’alumnat. Així aconsegueixen l’èxit escolar d’entorn.
- Activitats esportives: programa de Orientación i refuerzo i apoyo que són diners que arriben del ministeri i del departament a les escoles. Els diners són perquè hi hagi activitats esportives a la franja escolar, i per això hi ha un coordinador.
- Activitat de suport ala lectura: promoció de la lectura.
- Activitat amb família: serveixen per complir molt objectius com aconseguir un bon clima, convivència i que les famílies intervinguin. Els monitor poden ser els mateixos pares o alumnes, i així no contractar monitors externs.
Els espais són importants per a
poder fer aquestes activitats:
- Els centres Educatius s’obren per a poder fer activitats/ Cnetres Cívics/ Biblioteca/ espais públics/ Ajuntament i Teatre.
Tot això s’ha d’avaluar. Tot
comença quan cada pla d’entorn s’estudia, i segons els objectius que s’han
d’arribar es prioritza.
La primera avaluació es la
inicial que es va fer el 2007/8, al 2009/10 es va fer una avaluació e seguiment
o procés, i així comparar en el traspàs de dos anys per veure si hi havia
millores. Després al 2011/12 hi ha l’avaluació final on es tornarà a preguntar
el mateix.
Podrem veure el grau d’eficàcia
dels plans educatius d’entorn, i veure si s’han assolit els objectius que
s’havien previst.
