Vocabulari Pasapalabra

• PAC (Pla d’autonomia de Centre) (conté la A): El Departament d’Educació vol introduir en els centres un nou model de gestió de plans i projectes que es base en la planificació estratègica. Aquesta tècnica vol dir que és el propi centre educatiu el que fixa els objectius que vol aconseguir, les estratègies o activitats que creu que es poden aplicar en el transcurs de 3 o 4 anys, així com els recursos humans i materials que es necessiten per assolir-los.
• Bidireccional: Que és capaç de reaccionar o funcionar en dues adreces, usualment oposades.
• Coneixement: El coneixement és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber. També es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre.
• Direcció: Activitat que consisteix a orientar les accions d'una empresa, una organització o una persona.
• Entorn (social): L'entorn social és on un individu humà viu amb determinades condicions de vida, condicions de treball, nivell d'ingressos, nivell educatiu, això determinat o relacionat als grups als quals pertany. L'entorn social d'un individu, també és anomenat context social o ambient social, és la cultura en la qual l'individu va ser educat i viu, i abasta a les persones i institucions amb les quals l'individu interactua en forma regular.
• Formal: Que compleix amb les condicions necessàries o amb els requisits establerts per dur-se a terme.
• Aprenentatge (conté la G): Procés d’adquisició de noves pautes de conducta, més o menys permanents, per mitjà de l’experiència. Per tant, es defineix com la modificació del comportament.
• Recurssos Humans (conté la H): Els recursos humans o també coneguts com recursos personals són aquells que agrupen als professionals del centre i als serveis tant escolars com extraescolars, que ajuden a complementar la tasca educativa i formació del professorat.
• Participació (conté la I): La participació s’entén com qualsevol tipus d’intervenció en els processos de decisió d’una organització i en els seus efectes per part de les persones que la componen o que hi estan relacionades.
• Ajuntament (conté la J): Corporació local, corporació municipal, govern local o govern municipal, són diferents noms per a la institució que realitza les funcions d'òrgan de govern o administració local d'un municipi.
• Facebook (conté la k): El Facebook és una xarxa social que permet afegir gent com a amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, etc. És obert per a tothom i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per registrar-s'hi.
• Planificar (conté la L): La planificació és un procés de presa de decisions per aconseguir un futur desitjat, tenint en compte la situació actual i els factors interns i externs que poden influir en l'assoliment dels objectius.
• Memòria: No és un document aïllat de la dinàmica de centre i de la resta d’instruments que contribueixen a sistematitzar-la. Tot el contrari, és interdependent junt amb el PAC. Per tant, la memòria suposa, essencialment, un seguiment dels assoliments i dels consecucions d’allò plantejat en el PAC.
• Normativa: És un instrument al servei de l’ordenació educativa, però aquesta no pot constituir un fi per si mateixa. Aleshores, cal tenir en consideració altres aspectes com: que cal trobar un equilibri entre la normativa i l’autonomia permesa, la normativa ha d’ajustar-se a les necessitats de la pràctica perquè no obstaculitzi el desenvolupament de l’activitat educativa, i per últim, la normativa ha de permetre un cert grau de flexibilitat que ajudi a considerar situacions específiques.
• Organitzacions: Agrupament de persones, de coses o fets que tenen una cultura pròpia i pretenen mantenir uns objectius comuns, aquest agrupament es constitueix en un grup.
• Professionals: Els professionals són les persones que dominen sobre un tema o material. A més, se’ls paguen per dur a terme un conjunt especialitzat de tasques com ara donar classes.
• Qualitat: Grau en què un conjunt de característiques s'adapta als requeriments d'un producte, sistema o servei.
• Relacional: El sistema relacional fa referència al sistema humà que conforma la realitat organitzativa i a les relacions interpersonals i intergrupals existents, siguin aquestes manifestes o no.
• Pressupost (conté la S): El pressupost pot caracteritzar-se com una previsió dels ingressos i despeses que generen les activitats programades en el Pla anual. És un document de gestió a curt termini, i té una projecció d’un any
• Centralització (conté la T): La centralització és la manera com la ubicació de la presa de decisions està en la part superior de la jerarquia de l'organització.
• Ludwin (conté la W): biòleg austríac que va iniciar una anàlisi d'un nou enfocament dels problemes biològics i va crear la teoria dels sistemes.
• Innovació (conté la V): La innovació consisteix en introduir novetats en quelcom. El terme innovació pot referir-se tant al resultat com a l'acció de crear aquest resultat. Pot consistir en canvis petits que augmenten les prestacions o capacitats (innovació incremental) o en canvis fonamentals (innovació radical).
• Taxonomies (conté la X): Les taxonomies són instruments que serveixen per comprendre  el funcionament de la realitat, tenen un sentit didàctic, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional.
• Ensenyar (conté la Y): Comunicar coneixements, habilitats, idees o experiències a una persona que no les té amb la intenció de què les comprengui i faci ús d'elles.
• Socialització (conté la Z): El procés de socialització és el sentiment que té l’individu des de que neix  pel qual aprèn i interioritza els requeriments que la societat li està demanant per a poder-hi incorporar. Hi ha la socialització primària, secundària i terciària.

TEMA 6: El Grup d'Intervenció

Objectius del tema:

• Prendre consciència dels condicionants i potencials d’un determinat espai per a qualssevol intervenció educativa.
• Conèixer els elements de tot acte d’intervenció didàctica-educativa.
• Saber identificar en una realitat educativa els elements i condicionants esmentats.

L’espai d’intervenció Pedagògica:

• Espai macro: com el context en que es trobem immersos.
• Espai meso: com el conjunt d’àmbits diversos dins d’un espai/edifici determinat de funcionalitat diferents.
• Espai micro: d’intervenció educativa el conjunt de zones organitzades expressament per tal d’acollir els processos d’intervenció educativa.

Límits i possibilitats que ofereix l’espai:

• Grau de formalitat:

-        Molt Formal: aula escolar

-        Molt Informal: Carrer

• Grau de Control:

-        Molt alta: Centre penitenciari

-        Molt baixa: Ateneu

Tipologia de destinataris:

• Condicionants biològics:

-        Edat

-        Estat de Salut/Hàndicaps

-        Gènere

• Condicionats psicològics:

-        Etapa madurativa dels usuaris

• Condicionants socials: (Condicions)

-        Econòmiques

-        Culturals

-        Ambientals

Ordenació de l’espai d’intervenció:

Configuració i utilització de l’espai d’intervenció:

-        Coma elements substancial en el que s’instal·la el currículum ocult.

-        Coma  instrument didàctic.

-        Com a lloc de convivència i de relacions.

-        Com a àmbit estètic.

-        Com a territori del significat.

Característiques de l’espai:

-        Fomenta la interacció social.

-        Facilita l’aprenentatge.

-        Enriqueix a comunicació.

-        Dissenya marcs d’instrucció que estimulin l’aprenentatge.

-        Desenvolupa la capacitat critica i possibilitat d’intercanvi, etc.

Variables de la Intervenció didàctica:

-        Variables nuclears: mètode, docent i discent (matèria al centre).

-        Variables endògenes:

-        Variables Exògenes:

Teoria de la comunicació bidireccional:

Codis de Comunicació:

• La relació entre significat i significant és convencional.
• És necessari dominar els signes convencionals.
• A la nostra cultura té tres especificitats:

1.     Verbal

2.     Numèric

3.     Semiològic

• Simbòlc-Verbal: (relacionat amb les llengues)

Ø  L’expressió verbal és fonamental en tot el procés educatiu.

Ø  El domini de la llengua oral i escrita forma part dels processos educatius formals des de l’inici.

Ø  El correcte i progressiu domini d’aquest codi és garantia d’interiorització, assimilació i integració de la cultura.

Ø  En l’educació formal és clau en tot moment.

• Simbòlic-numèric: (relacionat amb les matemàtiques)

Ø  L’àrea de matemàtiques es desenvolupa des de les primeres etapes del sistema educatiu.

Ø  L’expressió numèrica és un contingut fonamental en l’educació formal.

• Simbòlic-Semiològic: (relacionat amb la imatge)

Ø  Les imatges convencionals estan cada vegada més presents a la nostra realitat.

Ø  No està en l’educació formal. Es tracta de símbols com ara els de tràfic, d’evacuació d’un local, la clau de sol en música, etc. En aquest sentit l’educació no formal és més flexible en la seva incorporació.

Ø  L’educació no formal no evita incloure aquests codis en els seus processos educatius.

• Analògic:

Ø  Hi ha certa relació natural entre el significat i el significant. És semi-convencional.

Ø  Es requereix certa abstracció per codificar i descodificar missatges.

Ø  S’aprèn durant la vida, és més cultural.

Ø  Tot el camp de l’expressió dinàmica (dansa, teatre, etc.)

Ø  Comunicació no verbal.

Ø  L’educació no formal no ha estat massa acollidora d’aquest tipus de codis.

Ø  L’educació no formal s’ha ocupat més del camp analògic.

• Icònic:

Ø  La relació entre significat i significant és total (a vegades es confonen).

Ø  Absència de convencionalismes. Experiència directa.

Ø  Gairebé no es requereix aptitud abstracta.

Ø  Es centra en l’expressió plàstica (dibuix, pintura, escultura, etc.)

Ø  Present en l’educació formal, no formal i també en la informal.

Models d’acció educativa:

M. Schiro ha analitzat en profunditat aquest aspecte. Identifica dues dimensions bipolars que poden servir de marc de referència per distingir quatre models diferents d’acció educativa.

L’esquema considera aquestes dues dimensions i els quatre models (Zabalza, 2000):

La primera dimensió fa referència a l’enfocament que se li dóna a la matèria en el procés d’ensenyament - aprenentatge. Podem tenir dues situacions contraposades: el disseny dels continguts es fa partint de l’estructura interna de la matèria o, per contra, parem esment a l’ús, utilització i funció que les matèries poden tenir en un moment determinat del desenvolupament de l’alumne o de les característiques de la situació educativa en la que s’aplicarà el nostre disseny.