TEMA 6: El Grup d'Intervenció

Objectius del tema:

• Prendre consciència dels condicionants i potencials d’un determinat espai per a qualssevol intervenció educativa.
• Conèixer els elements de tot acte d’intervenció didàctica-educativa.
• Saber identificar en una realitat educativa els elements i condicionants esmentats.

L’espai d’intervenció Pedagògica:

• Espai macro: com el context en que es trobem immersos.
• Espai meso: com el conjunt d’àmbits diversos dins d’un espai/edifici determinat de funcionalitat diferents.
• Espai micro: d’intervenció educativa el conjunt de zones organitzades expressament per tal d’acollir els processos d’intervenció educativa.

Límits i possibilitats que ofereix l’espai:

• Grau de formalitat:

-        Molt Formal: aula escolar

-        Molt Informal: Carrer

• Grau de Control:

-        Molt alta: Centre penitenciari

-        Molt baixa: Ateneu

Tipologia de destinataris:

• Condicionants biològics:

-        Edat

-        Estat de Salut/Hàndicaps

-        Gènere

• Condicionats psicològics:

-        Etapa madurativa dels usuaris

• Condicionants socials: (Condicions)

-        Econòmiques

-        Culturals

-        Ambientals

Ordenació de l’espai d’intervenció:

Configuració i utilització de l’espai d’intervenció:

-        Coma elements substancial en el que s’instal·la el currículum ocult.

-        Coma  instrument didàctic.

-        Com a lloc de convivència i de relacions.

-        Com a àmbit estètic.

-        Com a territori del significat.

Característiques de l’espai:

-        Fomenta la interacció social.

-        Facilita l’aprenentatge.

-        Enriqueix a comunicació.

-        Dissenya marcs d’instrucció que estimulin l’aprenentatge.

-        Desenvolupa la capacitat critica i possibilitat d’intercanvi, etc.

Variables de la Intervenció didàctica:

-        Variables nuclears: mètode, docent i discent (matèria al centre).

-        Variables endògenes:

-        Variables Exògenes:

Teoria de la comunicació bidireccional:

Codis de Comunicació:

• La relació entre significat i significant és convencional.
• És necessari dominar els signes convencionals.
• A la nostra cultura té tres especificitats:

1.     Verbal

2.     Numèric

3.     Semiològic

• Simbòlc-Verbal: (relacionat amb les llengues)

Ø  L’expressió verbal és fonamental en tot el procés educatiu.

Ø  El domini de la llengua oral i escrita forma part dels processos educatius formals des de l’inici.

Ø  El correcte i progressiu domini d’aquest codi és garantia d’interiorització, assimilació i integració de la cultura.

Ø  En l’educació formal és clau en tot moment.

• Simbòlic-numèric: (relacionat amb les matemàtiques)

Ø  L’àrea de matemàtiques es desenvolupa des de les primeres etapes del sistema educatiu.

Ø  L’expressió numèrica és un contingut fonamental en l’educació formal.

• Simbòlic-Semiològic: (relacionat amb la imatge)

Ø  Les imatges convencionals estan cada vegada més presents a la nostra realitat.

Ø  No està en l’educació formal. Es tracta de símbols com ara els de tràfic, d’evacuació d’un local, la clau de sol en música, etc. En aquest sentit l’educació no formal és més flexible en la seva incorporació.

Ø  L’educació no formal no evita incloure aquests codis en els seus processos educatius.

• Analògic:

Ø  Hi ha certa relació natural entre el significat i el significant. És semi-convencional.

Ø  Es requereix certa abstracció per codificar i descodificar missatges.

Ø  S’aprèn durant la vida, és més cultural.

Ø  Tot el camp de l’expressió dinàmica (dansa, teatre, etc.)

Ø  Comunicació no verbal.

Ø  L’educació no formal no ha estat massa acollidora d’aquest tipus de codis.

Ø  L’educació no formal s’ha ocupat més del camp analògic.

• Icònic:

Ø  La relació entre significat i significant és total (a vegades es confonen).

Ø  Absència de convencionalismes. Experiència directa.

Ø  Gairebé no es requereix aptitud abstracta.

Ø  Es centra en l’expressió plàstica (dibuix, pintura, escultura, etc.)

Ø  Present en l’educació formal, no formal i també en la informal.

Models d’acció educativa:

M. Schiro ha analitzat en profunditat aquest aspecte. Identifica dues dimensions bipolars que poden servir de marc de referència per distingir quatre models diferents d’acció educativa.

L’esquema considera aquestes dues dimensions i els quatre models (Zabalza, 2000):

La primera dimensió fa referència a l’enfocament que se li dóna a la matèria en el procés d’ensenyament - aprenentatge. Podem tenir dues situacions contraposades: el disseny dels continguts es fa partint de l’estructura interna de la matèria o, per contra, parem esment a l’ús, utilització i funció que les matèries poden tenir en un moment determinat del desenvolupament de l’alumne o de les característiques de la situació educativa en la que s’aplicarà el nostre disseny.